Slide Les nostres reflexions sobre actualitat penal i alguns consells preventius.
[Bloc]

“Digues-me quina finalitat persegueixes i et diré quina classe de receptador ets”

octubre, 2020

Seguint el fil de fa uns dies, podem plantejar-nos quines són les diferències entre la denominada receptació civil (art. 122 CP), el delicte de receptació (art. 298 CP) i el delicte de blanqueig de capitals (art. 301 CP).

Començant pel delicte de receptació, el subjecte actiu actua amb ànim de lucre i coneixent la comissió d’un delicte previ contra el patrimoni o contra l’ordre socioeconòmic en el que no ha intervingut, ni tan sols com a còmplice. La seva conducta típica consisteix o bé en ajudar als responsables del delicte a aprofitar-se dels efectes del delicte, o bé a rebre, adquirir o ocultar aquests efectes. Aquesta segona modalitat de conducta delictiva també suposa, si bé de forma indirecta, una ajuda als responsables del delicte prèviament comès. La modalitat més problemàtica per a la seva distinció respecte de la receptació civil és la conducta de rebre, doncs aquesta consisteix en una acceptació gratuïta. Sembla, doncs, que la distinció amb la receptació civil tindrà que centrar-se en la concurrència dels elements subjectius exigits pel delicte, això és, l’ ànim de lucre i el coneixement de la comissió del delicte previ.

En el delicte de blanqueig de capitals, el subjecte actiu, sense que s’exigeixi que actuï amb ànim de lucre, pot haver participat o no en l’activitat delictiva prèvia. La conducta típica pot consistir o bé en adquirir, posseir, utilitzar, convertir o transmetre béns o realitzar qualsevol altre acte per a ocultar o encobrir l’origen il·lícit dels béns, o bé en adquirir, posseir, utilitzar, convertir o transmetre béns o realitzar qualsevol altre acte per a ajudar a la/les persona/es que hagin participat en la infracció a eludir les conseqüències legals dels seus actes. Per tant, la finalitat del subjecte actiu es converteix en una cosa essencial (vid Robles Planas, en Lecciones parte Especial, 6ª ed.). Pel que fa a la seva distinció amb la receptació civil, el supòsit controvertit és el d’aquell subjecte que, no havent intervingut en el delicte previ, utilitza els béns procedents del delicte. Per exemple: A utilitza els diners disponibles en el compte comú que té amb B per a pagar el lloguer, procedint aquests diners d’un delicte de tràfic de drogues comès per B. Segons la jurisprudència (vid STS, 2ª, 583/2017), el delicte de blanqueig de capitals “no es comet pel mer gaudi o aprofitament dels guanys adquirits amb la comissió d’un delicte”, sinó el més rellevant és atendre a la finalitat que es persegueix. Aquest serà, també, un element clau per a la distinció amb la figura de la participació a títol lucratiu