Slide Les nostres reflexions sobre actualitat penal i alguns consells preventius.
[Bloc]

Investigacions internes, què queda de les garanties de defensa de les persones físiques?

maig, 2019

Actualment, es dóna una tendència a vincular l’objecte d’una investigació interna empresarial amb un procés únic i exclusivament dirigit a l’esclariment de fets delictius que podrien comportar la responsabilitat penal de la persona jurídica. Sens dubte, aquest pot ser un dels objectius de les investigacions internes. No obstant, i en funció de com s’entengui un model de compliment en una empresa, l’objecte d’aquella pot ser més ampli.

Com ha assenyalat la doctrina mes reconeguda (Nieto Martín), un programa de compliment pot entendre’s o bé com un instrument orientat a valors, o bé com un instrument basat en la supervisió, vigilància i control. Encara que sigui possible identificar avantatges i inconvenients de les dues visions, sembla que la perspectiva més respectuosa amb els drets fonamentals de les persones físiques – que, per cert, poden resultar afectats a partir d’una investigació interna- és la que promociona el programa de compliment basat en valors. Si bé, un programa de compliment ha de contenir mesures de prevenció i control de riscos, la única manera de provocar un efecte en la cultura del compliment, és fent que els valors, principis i interessos dels membres de l’empresa siguin el més coincidents possible amb els de la seva empresa. Una de les demostracions més importants de l’èxit d’aquest objectiu seria, arribat el moment, la col·laboració de tots els treballadors en una investigació interna.

En termes generals, l’eficàcia d’una futura investigació interna requereix de certa “preparació” de la pròpia organització empresarial. A aquests efectes, per exemple, és fonamental definir amb claredat el contingut, la difusió i la pròpia formació del Codi Ètic en tota l’empresa. Aquesta és una tasca que, en funció de les dimensions i dinàmiques internes, pot arribar a ser llarga i costosa. Tanmateix, esdevé necessari el desenvolupament i implantació de protocols i polítiques clares d’actuació, fent partícips a tots els membres de l´empresa.

Si en un supòsit específic sorgeix la necessitat d’iniciar i executar una investigació interna, poden plantejar-se diverses situacions de conflicte d’interessos. En concret, hem de preguntar-nos què succeeix en la següent situació: en el marc de les entrevistes que es duen a terme en una investigació interna per un possible delicte de corrupció, un treballador del departament comercial de l´empresa i possiblement vinculat amb els fets, es nega a parlar. Té dret a guardar silenci?

Sens dubte, si estiguéssim en el marc d’un procés penal en sentit estricte, no tindríem problemes per afirmar que a la persona a qui se li atribueix un fet punible té un seguit de drets de defensa, entre els que s’inclou el de guardar silenci (vid., per exemple, art. 118 LECrim). Ara bé, una investigació interna, encara que pugui ser titllada de procés, no és un procés judicial. Es tracta, més aviat, d’un procediment privat en el que, si bé són d’aplicació determinades disposicions jurídiques, no existeix una frontera clarament delimitada entre allò lícit i allò il·lícit. En efecte, més enllà d’al·ludir a que el poder de direcció singular de l’empresari -reconegut en els arts. 1.1,5.c i 20 ET- ha de respectar els drets a la intimitat i al secret de les comunicacions dels treballadors, les pautes més específiques respecte a la delimitació de la forma de procedir en la investigació interna no estan subjectes a una regulació jurídica específica. És més, el fet de que un empleat es negui a donar la informació de la que és requerit en una investigació interna o que no proporcioni informació veraç, pot comportar un incompliment del seu contracte laboral i, en conseqüència, facultar a l’empresari per imposar-li sancions disciplinàries. Davant d’això, la inseguretat jurídica envers quines són les garanties que emparen a les persones subjectes a una investigació, es poden transformar en un escenari d’indefensió que, inclús, pot transcendir del marc de l’autoregulació empresarial.

Tot i això, i en previsió de que en moltes ocasions no estarem davant el supòsit idíl·lic de coincidència d’interessos entre treballador i empresa, es fa necessari configurar el terreny de les investigacions internes de manera que es respectin els drets i garanties de les dues parts. I això, entre d’altres aspectes, tenint en compte que aquesta investigació interna de caràcter privat pot ser prèvia a l’inici d’un procediment penal o transcórrer de forma paral·lela. Ara bé, és cert que, de moment, està en mans de les empreses la decisió final respecte de les garanties que han d’inspirar les investigacions internes. No és una qüestió de deures jurídics clarament definida, sinó més aviat de valors d’actuació.