Slide Les nostres reflexions sobre actualitat penal i alguns consells preventius.
[Bloc]

L’empresari ha de respondre civilment dels delictes comesos contra els seus treballadors?

febrer, 2022

La “responsabilitat civil ex delito”, segons l’art. 116 del Codi Penal, és l’obligació que tenen els autors d’un delicte de reparar els danys i perjudicis que hagin pogut causar amb la seva conducta. Aquesta responsabilitat, a vegades, no recau exclusivament sobre d’ells: l’art. 120 del Codi Penal estableix determinats casos en els que, si els que fossin responsables criminalment no poguessin fer front a les responsabilitats civils imposades, tercers aliens a la comissió del delicte haurien de respondre de manera subsidiària. Per exemple, els pares o tutors respecte dels seus fills o l’empresari respecte dels delictes comesos pels seus treballadors.

Una qüestió diferent és la responsabilitat civil de l’empresari en aquells casos en els que els seus treballadors són les víctimes d’un delicte, i no els autors. El Tribunal Suprem, a la Sentència nº 53/2020, de 17 de febrer, es pronuncia sobre aquest supòsit. Concretament, analitza el cas d’un client d’una sala d’apostes (amb problemes de ludopatia) que, havent amenaçat a un dels treballadors de l’establiment en anteriors ocasions, va acabar disparant-lo amb una arma de foc. 

L’Audiència Provincial de Barcelona, que havia condemnat a l’acusat com a autor d’un delicte d’assassinat amb traïdoria en grau de temptativa, va absoldre a l’empresa titular de la sala de jocs i a la seva asseguradora. El Tribunal Suprem, no obstant, va conèixer el cas en seu de cassació i, disconforme amb aquest extrem, va condemnar a l’empresari com a responsable civil subsidiari. En la seva resolució, el Tribunal va entendre que l’art. 120.3 del Codi Penal comprèn aquells supòsits en els que el delicte, tot i haver sigut comès per una tercera persona, hagués sigut possible per no haver-se implementat les mesures de prevenció de riscos laborals que li eren exigibles a l’empresa, o per haver-ho fet de manera insuficient. Així mateix, el Tribunal va considerar que, perquè l’empresari respongui com a responsable civil subsidiari, no ha d’existir una causalitat absoluta; la comissió del delicte no ha de ser una conseqüència directa de l’incompliment. Al contrari, és suficient amb que, amb la seva actuació, l’empresa hagi generat un risc previ al fet delictiu. 

Però, de quines mesures de seguretat estem parlant? En el cas analitzat, per exemple, la víctima havia traslladat als titulars de l’establiment, en diverses ocasions, que el condemnat l’havia amenaçat de manera seriosa i reiterada durant la seva jornada laboral. Tot i això, els responsables del local no havien adoptat cap mesura concreta destinada a prevenir l’entrada d’aquest client. Tant és així que ni tan sols existia cap protocol específic orientat a controlar l’accés de clients que, prèviament, haguessin causat problemes. De fet, el propi responsable de seguretat va declarar que la seva actuació consistia, únicament, en evitar l’accés de menors d’edat i controlar el comportament de la gent que ja es trobava a l’interior del local. 

Per això, serà una tasca de la defensa de l’empresari demostrar que, en el cas concret i de manera diligent, es van aplicar mesures de prevenció efectives pel seu àmbit de negoci concret i que, d’aquesta manera, va complir –ex ante– amb els seus deures de prevenció.