Slide Les nostres reflexions sobre actualitat penal i alguns consells preventius.
[Bloc]

La responsabilitat penal de l’empresa per delictes comesos «en el seu benefici»

abril, 2018

Un dels elements exigits per la legislació espanyola (article 31 bis del Codi Penal), davant de la possible declaració de responsabilitat penal d’una persona jurídica (RPPJ), es refereix al benefici que el delicte li pugui comportar a l’entitat.

En ambdós supòsits d’imputació a l’ens ideal (tant la que ve donada per delictes comesos pel personal jeràrquic, com la que obeeix a delictes comesos per subordinats), la llei penal exigeix que l’autor del fet il·lícit hagi actuat «…en el seu benefici directe o indirecte»; és a dir, en benefici de l’empresa.

El Tribunal Suprem espanyol ja va anticipar que la interpretació d’aquesta exigència seria, amb tota seguretat, objecte d’importants debats que haurien de resoldre’s cas per cas (STS 154/2016, de 29 de febrer).

Ara bé, aquesta apel·lació a la casuística i, per tant, a haver d’esperar alguns anys per anar fixant l’abast de la norma, sembla inevitable per resoldre els dubtes que sorgeixin del sentit semàntic del concepte «benefici».

Tanmateix, la controvèrsia que gira entorn d’aquesta exigència legal, va més enllà d’això, i algunes de les qüestions que es debaten, poden ser, i cal que siguin, concretades amb caràcter general, ja que no depenen de la definició del concepte «benefici» però sí que condicionen, en canvi, alguns ajustaments de les funcions de prevenció que, avui dia, s’exigeixen a les empreses.

Aquí farem esment, només, d’alguns dels dubtes que genera aquesta norma i que requereixen una solució.

En primer lloc, es discuteix si el benefici, sigui quina sigui la manera de definir-lo, ha de ser concret o no.

Tal i com sembla, mentre no es consolidin altres possibles criteris, la tesi a seguir és la que va exposar la Fiscalia General de l’Estat a la Circular 1/2011, quan s’optava per interpretar aquesta expressió legal “…conforme a paràmetres objectius, sense exigir l’efectiva constatació del benefici”.

La segona qüestió controvertida és sobre la preposició i adjectiu possessiu que precedeixen el concepte «benefici», doncs el model de responsabilitat penal en l’empresa està previst, a Espanya, per determinats delictes comesos «…en el seu benefici directe o indirecte».

Segons la nostra opinió, tot i que el legislador podria haver incorporat aquest element del «benefici» d’una manera més neutra (per exemple, exigint que el delicte causi un benefici, produeixi un benefici, generi un benefici, o expressions similars), afortunadament no ho va fer. Convé destacar que va optar per un model que limita la responsabilitat penal de l’empresa als delictes, els quals el seu autor va actuar procurant beneficiar a l’ens ideal; com un supòsit dels denominats “elements subjectius de tendència interna”, on la seva particularitat es troba, en aquest cas, en que, de la seva constatació no depèn la tipicitat del delicte comès pels directius o empleats de l’empresa, sinó només del seu eventual enllaç amb la responsabilitat (penal) de l’ens ideal.

D’aquesta manera, no serien imputables a la persona jurídica aquells delictes que no van ser comesos amb la finalitat d’aconseguir aquest avantatge o utilitat empresarial, encara que el benefici es produeixi efectivament (fet que podria comportar un altre tipus de responsabilitat, com la dels partícips a títol lucratiu de l’article 122 CP, si hi hagués concurrència dels seus pressupostos d’aplicació).

Més difícil és sostenir que la responsabilitat penal de l’empresa s’activi només per delictes que beneficien exclusivament a l’entitat, o que el benefici que ella experimenta hagi de ser, d’alguna manera, preponderant en relació amb el que pugui aprofitar el propi autor del delicte o un tercer; però també són supòsits que portaran a intensos debats.

Per últim, direm que tampoc queda clar a jutges i fiscals si el benefici per a l’empresa ha d’aparèixer com un motiu determinant per a l’autor (persona física); és a dir, si aquest avantatge per a la persona jurídica ha d’haver operat com el factor que motiva a l’autor a cometre l’il·lícit, o si només cal, en canvi, que “compti amb aquest”, per a imputar-se-li també a l’empresa.

Es tracta de temes amb repercussions importants, tant d’ordre substantiu com processal, algunes de les quals anirem desenvolupant amb més profunditat en contribucions futures.

Ara per ara, és important que l’empresari tingui en compte els dubtes que existeixen entorn a l’article 31 bis CP, per a poder anticipar-se i adequar tant el disseny com la implementació del seu Programa de Compliment Normatiu, a l’escenari judicial més exigent possible. Només així, el PCN de la seva empresa podrà aspirar a operar amb efectes excloents o atenuants de la responsabilitat penal, que és una de les dues funcions que aquests han de complir.