Slide Les nostres reflexions sobre actualitat penal i alguns consells preventius.
[Bloc]

Les «societats pantalla» són sempre delictives?

agost, 2021

Al 2018 i com a conseqüència de la transposició de la Quarta directiva europea contra el blanqueig de capitals, es creà a Espanya el Registre de Titularitats Reals. L’objectiu es disposar d’informació relativa a la titularitat real de les societats mercantils. Així mateix, la reforma de la Llei de blanqueig de capitals del passat 27 d’abril de 2021 (que té per objecte la transposició de la Cinquena directiva europea) preveu la creació d’un Registre de caràcter públic de titularitats reals que estarà gestionat, a partir d’ara, pel Ministeri de Justícia. Així doncs, a l’actualitat, les societats tenen l’obligació d’identificar la seva titularitat real amb la presentació dels comptes anuals. En aquest context, només durant l’any 2019 ja s’havien detectat més de 122.000 empreses considerades «pantalla». Això és, empreses que, sense saber qui les controla, formen part de la «cadena de comandament» d’altres mercantils que poden arribar a composar complexes entramats. Però, a què ens referim exactament quan parlem de societats «instrumentals», «pantalla» o «interposades»? I, en qualsevol cas, és la seva pròpia existència constitutiva d’alguna infracció normativa? Segons el Tribunal Suprem (entre d’altres, vid STS 3430/2020, de 22 d’octubre) i la Fiscalia General de l’Estat (Circular 1/2016) una societat merament «instrumental» és aquella creada amb l’objectiu d’evitar el rastreig de la seva propietat o bé l’origen dels seus fons. Formalment, es presenten com a persones jurídiques, però materialment no tenen infraestructura, activitat, patrimoni, personal (més enllà del seu administrador) i, en definitiva, no tenen cap tipus de desenvolupament organitzatiu. En aquest sentit, aquestes societats, també denominades «pantalla o interposades», són creades habitualment amb l’únic propòsit d’encobrir activitats il·legals. Es per això que, si bé estan al marge de la responsabilitat penal de les persones jurídiques, sent inimputables a efectes penals (en aquest sentit, vid STS 108/2019,  de 5 de març), un cop detectat el seu caràcter merament instrumental en el marc d’alguna infracció administrativa o delictiva, la resposta del sistema vindrà de la mà de la denominada doctrina de «l’aixecament del vel». Aquesta doctrina es materialitza amb la identificació de les persones que hi ha darrera d’aquestes societats, dirigint-se contra elles la norma que, sota la cobertura d’aquest tipus de mercantils, s’havia pretès eludir. Per a la seva detecció, les autoritats analitzaran no només la dificultat en identificar al o als propietaris o dirigents reals, sinó també el fet de que no disposin d’una infraestructura y/o activitat real, patrimoni o mitjans propis (vid Circular 1/2011 de la Fiscalia General de l’Estat). 

Tot i això, tècnicament, una societat «instrumental» no es il·legal per se. El que les converteix en instruments fora de la regulació aplicable és la seva creació per a evadir determinades obligacions fiscals o administratives i, fins i tot, utilitzar la seva aparença jurídica per a cometre delictes de blanqueig de capitals, delictes fiscals o de «corrupció», entre d’altres. En aquest sentit, les societats instrumentals amb finalitats legítimes poden haver estat creades per a aconseguir una millor gestió de l’activitat que es realitza dins el grup d’empreses (per exemple, per a aconseguir un major finançament). El que serà clau a l’hora de distingir aquelles societats amb finalitats legítimes d’aquelles altres creades per a infringir normes es, segons l’Agència Tributària, que els mitjans empresarials es destinin a l’activitat per a la que es van crear i no a l’únic benefici personal del seu administrador o propietari últim (vid SAN 3454/2021, de 29 de juny, Sala del Contenciós administratiu).