Slide Les nostres reflexions sobre actualitat penal i alguns consells preventius.
[Bloc]

El límit a la delegació de funcions de compliance

juliol, 2018

Tal i com explica la Fiscalia General de l’Estat (FGE, Circular 1/2016), per tal de complir amb les exigències de l’article 31 bis CP, la funció de compliment normatiu ha de ser assignada, formalment, a un òrgan de la persona jurídica. Ara bé, això no significa, aclareix la Circular, que aquest òrgan hagi, materialment, de desenvolupar per sí mateix totes les tasques que configuren aquesta funció.

Les alternatives vénen donades, bé per la possibilitat de delegar l’exercici de les seves funcions en altres òrgans, unitats, seccions o departaments interns de la pròpia corporació, o bé  per l’externalització d’aquestes funcions en gestors independents.

El que és rellevant, segons el criteri de la FGE, és que l’Oficial de compliment, en cas de delegar les seves funcions, exerceixi adequadament els seus deures de supervisió sobre els qui realitzen materialment aquestes tasques, de manera que mantingui, així, el control del funcionament general del model de prevenció.

Així doncs, la FGE convida a delegar funcions quan, directament, entén que algunes d’elles seran més eficaces quan major sigui el seu nivell d’externalització. En aquest sentit, posa com a exemple la funció de formació dels directius i treballadors i, especialment, la gestió dels canals de denúncies, per tal de garantir, d’aquesta manera, majors nivells d’independència i confidencialitat en el tractament dels possibles casos d’infracció o riscos d’infraccions normatives.

No és estrany, doncs, que sorgeixin immediatament empreses que ofereixen un servei de gestió externa dels mecanismes corporatius de whistleblowing. És una de les tantes branques de serveis associats als models de prevenció que ha generat l’actual legislació espanyola i que resulten temptadores, no només perquè ofereixen un servei imprescindible a preus relativament baixos, segons ens consta, sinó perquè, a més, alliberen a les empreses d’una tasca que requereix comptar amb eines que, sense ser realment complexes, es perceben desproporcionades en relació amb el nombre d’incidències que efectivament activaran la seva utilització.

Ara bé, aquestes empreses, constituïdes formalment com a societats comercials diverses, estan obligades legalment, també, a dissenyar els seus propis mecanismes de prevenció, amb una configuració que ha de respondre als mateixos criteris que són vàlids per a les altres. D’aquesta manera, han de comptar amb un òrgan de compliment normatiu al qual s’hi assignin, formalment, les funcions de prevenció penal i que la seva materialització potser delegada internament en altres òrgans o departaments interns o bé externalitzar-les, alhora, a empreses independents.

Sembla evident, però, que entre les funcions de compliance susceptibles de ser delegades per aquestes empreses, no està la gestió del seu propi canal de denúncies. Resultaria poc menys que absurd, que aquesta cadena de delegacions portés a la generació de gestors de canals de denuncies per empreses que gestionen canals de denúncies,i així successivament.

La qüestió radica en la necessitat de fixar competències per a l’exercici d’una determinada funció de compliment, en òrgans interns o gestors externs que no puguin, al mateix temps, delegar aquestes mateixes tasques en altres òrgans o gestors independents.

Segons creiem, el límit ha de traçar-se en la intervenció d’operadors especialment qualificats per a l’exercici d’una determinada funció de compliance, sigui la que sigui, no essent recomanable( ni, probablement, acceptable) la delegació de funcions pels qui ja compten amb operadors suficientment qualificats.