Slide Les nostres reflexions sobre actualitat penal i alguns consells preventius.
[Bloc]

¿Responsabilitat penal de la persona jurídica?: No sempre

novembre, 2019

Apropant-nos al desè aniversari del règim de responsabilitat penal de la persona jurídica en el Codi Penal espanyol, encara és necessari plantejar-se l’abast d’aquesta classe de responsabilitat. I això, a alguns, ens porta a reflexionar envers si s’hauria de restringir aquest règim de responsabilitat atenent, per descomptat, el tenor literal de la norma, però també quin hauria de ser el seu fonament. Per molt que ens pesi, no es tracta de qualsevol règim, sinó del més greu en el nostre ordenament: el de responsabilitat penal.

Per intentar enfocar el tema, i partint d’un exemple extret de la nostra jurisprudència, es proposa el següent titular:

“No tots els delictes comesos a través d’una activitat empresarial generen responsabilitat penal de la persona jurídica i, això, inclús en els supòsits dels delictes ambientals en els que està prevista aquesta classe de responsabilitat”.

Imaginem el següent cas: una persona regenta un establiment en el qual l’activitat autoritzada és la de Cafè-Bar amb música. A part de no respectar els horaris de tancament de l’establiment, la regent desenvolupa activitats no permeses per la llicència de la que disposa. Entre d’altres, realitza festes, karaokes i espectacles diversos. En definitiva, duu a terme una activitat més pròpia d’una discoteca que d’un establiment de Cafè-Bar. D’aquest establiment, i com a conseqüència dels aparells musicals del local, s’emeten sorolls que superen els límits administratius establerts causant molèsties als veïns que viuen a sobre d’aquest. Fins aquí, els fets, en major part, es correspondrien amb els declarats provats per la SAP-Murcia, Secc. 3ª, de 1 de juliol de 2019 (ponent: Del Olmo Gálvez). Afegim la següent part no esmentada en els fets provats reals: la regent es la arrendatària del local i ha subscrit un contracte d’arrendament de local de negoci amb el soci i administrador únic de la empresa CAN2, S.L., propietària de l’establiment.

La qualificació jurídic penal d’aquests fets podria vincular-se amb una de les modalitats de delicte ambiental penològicament més greus, en concret, el delicte de contaminació acústica previst en l’article 325.1 CP i que, a part de resoldre’s en concurs ideal amb un delicte de lesions, també s’acostuma a resoldre jurisprudencialment aplicant el subtipus agreujat de l’article 325.2 in fine, pel fet de generar un risc de perjudici greu per a la salut de les persones.

Així les coses, en el supòsit de fet mencionat anteriorment, la regent del bar és la persona que està al capdavant de l’exercici d’una activitat empresarial que, infringint la normativa aplicable, pot suposar la comissió d’un delicte ambiental. L’incompliment de les obligacions pertinents a la seva esfera de competències com a regent del local és el que es pren com a base –també en la pròpia SAP de Murcia— per atribuir-li responsabilitat penal com a autora d’un delicte ambiental, d’entre altres.

Com és sabut, entre els delictes contra els recursos naturals i el medi ambient està prevista la responsabilitat penal de les persones jurídiques (art. 328 CP). Com succeeix en tots els tipus de la part especial del nostre Codi Penal, en els que expressament es preveu aquesta classe de responsabilitat, també a l’article 328 CP es fa menció a una exigència bàsica i indispensable per a poder imposar una pena a una persona jurídica per un delicte ambiental. I aquesta exigència no és altra que la de que la responsabilitat de la persona jurídica existeixi “d’acord amb allò establert en l’article 31 bis”. En conseqüència, de nou, l’atribució d’una pena a una persona jurídica no pot obviar el règim general de fonamentació de la seva responsabilitat penal.

En el cas plantejat, la comissió delictiva es duu a terme a través del desenvolupament d’una activitat empresarial. Ara bé, això no és suficient per a atribuir responsabilitat penal a la persona jurídica que, en aquest cas, en definitiva, dóna forma legal al Cafè-Bar i que és la titular de l’establiment des del qual es comet la infracció.

En base al que estableix l’article 31 bis CP, la responsabilitat penal de la persona jurídica requereix, en primer lloc, que el delicte es cometi sota certes circumstàncies, en el seu benefici directe o indirecte i per part de determinades persones (vid. a) i b) de l’art. 31 bis 1 del CP). Tots aquests elements de connexió previstos en la llei penal són indicadors, al cap i a la fi, d’una estructura organitzativa que ha d’existir i emparar l’actuació delictiva comesa per algun/s de/ls membre/s de la organització. En aquest sentit, per a poder afirmar la responsabilitat penal de la persona jurídica, més enllà i de forma independent a la de la/es persona/es física/ques que hagi/n comès el delicte, es necessari identificar una estructura organitzativa defectuosa de la que és titular la persona jurídica. I això, sens dubte, no ha d’entendre’s en un sentit absolutament formal, sinó, principalment, en un sentit material.

L’ actuació delictiva de la persona que regentava el Cafè-Bar musical no pot, en aquest cas, fer respondre penalment a la persona jurídica que, simplement, apareix com a titular de l’establiment. Descartant que l’actuació qualificada com a delictiva de la regent del bar pugui vincular-se a la lletra a) de l’article 31 bis 1 CP, podria plantejar-se si l’atribució de responsabilitat penal a CAN2, S.L. estaria vinculada amb la via d’imputació prevista en la lletra b) del mateix precepte.

En concret, s’hauria de valorar si, per una banda, el delicte comès per la regent del local es va dur a terme en el marc de l’activitat social de la persona jurídica i per compte i en el seu benefici directe o indirecte i, per altra banda, si aquella va poder cometre el delicte perquè, estant sotmesa a l’autoritat de l’administrador únic de la societat, va incomplir -greument- els seus deures de supervisió, vigilància i control.

En primer lloc, i en quant a que el contracte d’arrendament del local impliqués que la regent assumia la gestió d’un negoci que ja estava en funcionament, podria afirmar-se que la seva actuació s’emmarcava en l’activitat social de la persona jurídica i que, a més, li generava un benefici (indirecte). Ara bé, en segon lloc, resulta molt més difícil afirmar que el delicte es va poder cometre per una persona subordinada a l’autoritat material de la persona que dirigia la persona jurídica —en aquest cas, l’administrador únic de CAN2, S.L— i que aquesta persona ostentava envers l’activitat de la regent del Cafè-Bar uns deures materials de supervisió, vigilància i control que va infringir greument.

En base a les circumstàncies del cas, no pot afirmar-se que l’actuació delictiva es realitzés a l’empara d’una estructura societària defectuosa. Encara que el delicte l’hagi de cometre una persona física i així hagi succeït, per a diferenciar l’atribució de responsabilitat penal de la persona jurídica del que seria una responsabilitat objectiva, és necessari que el delicte comès s’emmarqui en un context organitzatiu empresarial defectuós. Únicament així hauria de poder-se afirmar que la persona jurídica assumeix la responsabilitat penal per a l’actuació d’una persona física (en aquets sentit, vid. Circular FGE 1/2016, p. 10).

Amb tot — i ¡¡tranquils!!—, que en aquest cas es resolgui amb l’absència de responsabilitat penal de la persona jurídica per un delicte de contaminació acústica, no significa que s’eliminin altres tipus de vies reparadores. Pensem que encara ens quedaria la possibilitat de considerar a la persona jurídica com a responsable civil subsidiària (vid. art. 120.4 CP). Sobre això, sense dubte, també se li ha de dedicar  una especial atenció.